setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
La llei legalitzarà vivendes aixecades a partir de 20 metres de la platja
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dijous, 11 d'abril de 2013 10:20
El Govern del PP ha aprofitat el tràmit del Senat per introduir noves modificacions en l'avantprojecte de la llei de Costes. Gràcies a elles es podran legalitzar nuclis poblats que fins ara estaven fora d'ordenació (o, simplement, eren il · legals) situats a la zona de protecció dels 100 metres al costat del domini públic. Aquestes esmenes comportaran una "autèntica privatització de la costa" i, en la pràctica, restringiran la franja de protecció de 100 a 20 metres en gran part del litoral, en paraules del senador socialista Miguel Hidalgo.
Si la tramitació de la llei de Costes al Congrés va suposar una "amnistia" per les edificacions i activitats en zona de domini públic al costat del mar (en allargar 75 anys les concessions d'ocupació que començaven a caducar al 2018), al Senat la desprotecció continua.

Ara, es tracta de resoldre la precària o il · legal situació de molts petits nuclis poblats que van quedar en zona de protecció (de 100 metres, contigua al domini públic) en entrar en vigor la llei de Costes el 1988.

La vella llei permetia ocupar aquesta franja si l'assentament demostrava que comptava amb la corresponent qualificació urbanística. No obstant això, molts assentaments no van obtenir aquest reconeixement i van quedar fora d'ordenació, de manera que no tenien un suport legal. La llei va permetre en última instància que es poguessin legalitzar amb una declaració de l'autoritat urbanística. Però aquest reconeixement no va ser acceptat en molts casos pel llavors Ministeri de Medi Ambient (en fixar la delimitació de la línia costanera), la qual cosa ha estat font de molts conflictes, segons explica José Ortega, president de la Plataforma d'Afectats per la llei de Costes.

Ara, el PP permetrà que aquests nuclis puguin regularitzar la seva situació si reuneixen alguns d'aquests dos requisits: que tinguin "accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües residuals i subministrament d'energia elèctrica", o bé que "estiguessin compresos en àrees consolidades per l'edificació, en almenys, un terç de la seva superfície ".

Per això, els ajuntaments afectats disposaran de tres mesos per sol · licitar a Medi Ambient, que disposarà de 18 mesos per donar una resposta, de manera que en el cas de "que no s'emet en aquest termini, s'entendrà que és favorable".

El senador socialista Miguel Hidalgo esgrimeix que les esmenes obren una marge de desprotecció enorme, ja que no queda clar com es calcular la zona urbana consolidada. "Ha d'ocupar un terç. Però respecte a quina superfície?". Hidalgo ressalta que aquestes noves excepcions s'afegeixen a moltes ja acordades. "El Govern ha donat excepcions a nuclis històrics, a zones de ries, per ser illa, per tractar de platja urbana ...", enumera lamentant.

Fonts pròximes a Medi Ambient destaquen que l'esmena clau no afecta nuclis baix risc de demolició, sinó a enclavaments "que existeixen legalment des d'abans de 1988" i fora de domini públic. Però a Canàries (entre altres comunitats) segueixen amb expectació aquestes noves mostres de flexibilitat, ja que hi ha nombrosos conflictes que incideixen en la zona de domini públic. Només a l'illa de la Palma es comptabilitzen 1.872 cases en domini públic distribuïdes en 72 nuclis. La tramitació de la llei i permetre salvar de la piqueta unes 10.000 habitatges repartits en deu nuclis històrics confrontants amb el domini públic. Ara, a més, al Senat, s'incorporaran dos nous barris: Moaña (a Pontevedra), amb uns 200 afectats, i Xilxes (Castelló), amb gairebé un centenar d'habitatges.
Via: www.lavanguardia.es // Antonio Cerrillo