setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
El Poder Judicial convoca els jutges per unificar criteri en els desnonaments
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dilluns, 22 d'abril de 2013 11:04
"Els jutges de Còrdova acorden la suspensió dels desnonaments". "Els jutges de Màlaga pararan els desnonaments quan vegin clàusules abusives". "Els jutges de Barcelona revisaran els abusos hipotecaris segons la sentència de la Unió Europea". Els titulars de premsa dels últims dies donen compte del desordre regnant des que, el passat 14 de març, el Tribunal de la UE, amb seu a Luxemburg, va dictar una sentència que suposava un dur cop per als procediments d'execució hipotecària.

Mentre el Govern reforma la llei, i els desnonaments i les protestes de les plataformes i els escraches a polítics s'han convertit en un dels principals problemes del país, els jutges, individualment i més tard les juntes de magistrats, han anat decidint i acordant sobre la marxa com ha de ser aplicada la sentència europea. Finalment, per evitar que el ciutadà burgalès rebi un tracte diferent del d'Almeria, el Poder Judicial ha convocat una reunió de jutges per al pròxim 8 de maig de la qual sortiran criteris generals per als magistrats de tot Espanya.

Seran criteris orientatius, no vinculants-no pot ser d'altra manera-, però els participants intentaran aclarir els interrogants que ha deixat oberts Luxemburg per evitar, en la mesura del possible, diferents interpretacions en funció del jutge, partit judicial o territori. La jornada estarà dirigida pel president de la Sala Civil del Tribunal Suprem, Juan Antonio Xiol. Acudiran magistrats d'aquesta sala i dels tribunals superiors de justícia de totes les comunitats autònomes. Els criteris que es consensuïn seran remesos als jutges o estaran disponibles a la pàgina web del Consell General del Poder Judicial.

En principi, segons indiquen fonts del Poder Judicial, es tractarà d'establir una sèrie de criteris interpretatius de les lleis actuals a la llum del que ha estipulat el Tribunal de la UE i fins que s'aprovi una nova normativa, actualment en tramitació del Congrés al Senat. Però, com probablement la nova norma no entri a detallar totes les qüestions, alguns d'aquests criteris podrien també servir amb posterioritat.

La jornada del dia 8 es centrarà en tres taules rodones. Una sobre la situació creada després de la sentència de Luxemburg. Una altra sobre les conseqüències que es deriven de la declaració d'una clàusula abusiva. I una tercera que analitzarà les facultats dels jutges per actuar d'ofici en aquests casos. La pregunta bàsica a la qual intentaran donar resposta és: Com implantar la doctrina de la sentència del Tribunal de la UE en el nostre ordenament jurídic?

Les qüestions obertes són múltiples. Els magistrats de primera instància de Barcelona, ​​per exemple, han acordat recentment que es podran considerar abusius els interessos de demora que superin en dues vegades i mitja l'interès legal del diner, però la junta de jutges de València entén que el límit està en què sigui tres vegades superior a l'interès legal. Quan és abusiu un interès de demora llavors? I quan es considera que ha vençut anticipadament un contracte? Què passa si el jutge que porta el procediment d'execució entra a valorar l'existència de clàusules abusives quan ja hi ha un altre procés declaratiu obert per decidir aquesta qüestió? I si es produïssin decisions contradictòries entre tots dos? Quan pot el jutge decidir d'ofici i quan necessita que l'hi demani alguna de les parts? Fins quan pot revisar un jutge el procediment d'execució i revertir un llançament? Fins que es porta a terme la subhasta? O també després de la subhasta i adjudicació de l'habitatge si el nou propietari és el banc, és a dir, una de les parts?

Aquests són només alguns dels interrogants que ha obert la sentència del Tribunal de Luxemburg. La jornada judicial estudiarà la majoria, però potser no entri al detall en totes. Per exemple, potser no s'assenyali exactament a partir de quantes quotes impagades es considera que el banc pot entendre que el contracte s'ha incomplert. Per això, assenyalen fonts del Consell, hauria de recaure una sentència del Suprem sobre algun cas concret. Però sí que es podrien precisar més alguns aspectes que assenyala la sentència de Luxemburg, com que l'incompliment contractual ha de tenir una certa entitat respecte de la suma total que es deu.

La resolució del Tribunal de la UE decidia dues qüestions. D'una banda, va establir que els jutges podrien suspendre cautelarment un desallotjament mentre es verificava si en el contracte de préstec hipotecari havia clàusules abusives. L'altra, el tribunal establia uns criteris interpretatius sobre aquestes clàusules.

Sobre el venciment anticipat, els magistrats europeus indicaven que els jutges espanyols hauran d'examinar si el deutor ha incomplert "una obligació essencial" dins del contracte, i si aquest incompliment és prou greu "respecte a la durada i quantia del préstec". És a dir, si el deutor ha deixat de pagar tres quotes de 1.000 euros respecte d'un crèdit total de 250.000 a 30 anys, l'incompliment realment és "greu"?

La resolució assenyalava també que el jutge nacional ha de comparar l'interès de demora que fixa el banc amb el tipus d'interès legal i comprovar que el primer "no va més enllà del necessari" per aconseguir els objectius que persegueixen a Espanya aquest tipus d'interessos . El jutge nacional haurà de verificar, així mateix, si hi ha hagut un "desequilibri important" dins de la relació contractual que perjudiqui el consumidor. Per a això, haurà de comprovar si el creditor, "tractant de manera lleial i equitativa amb el consumidor, podia estimar raonablement que aquest acceptaria la clàusula en qüestió en el marc d'una negociació individual".

 

Via: www.elpais.com // Monia Ceberia Belaza