setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
Economia encén l'advocacia en tornar a plantejar la liberalització
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dimarts, 23 d'abril de 2013 12:04

El Consell de Ministres aprovarà divendres elaborar una nova llei de Serveis Professionals que desmantelli el sistema de col·legiació obligatòria per a la majoria de professions, i el limiti extraordinàriament en aquelles en què es mantingui (inicialment només en 17). La nova legislació ha encès l'advocacia, una professió protegida a tot Europa, ja que obliga a col·legiar-se només els advocats que actuen davant els tribunals, però no els que es dediquen a tasques d'assessoria (com els advocats d'empresa) ni els que tramiten expedients administratius en temes de gran transcendència jurídica com protecció de menors, estrangeria, assistència al detingut o urbanisme. Segons Gonzalo Muzquiz, secretari tècnic de la Unió Professional, "s'apel·la a un pretès estalvi econòmic, que no es quantifica, per carregar-se un sistema de professions col·legiades que funciona, i es pot generar un cost social més gran pel deteriorament de serveis bàsics".

El govern Zapatero va iniciar la liberalització de serveis professionals el 2009 suprimint la fixació d'honoraris orientatius i l'obligatorietat de visat de projectes als col·legis tècnics. Amb el nou govern del PP, el ministeri que dirigeix Luis de Guindos va plantejar ampliar les reformes però la falta de consens amb el sector (que agrupa més d'un milió de professionals) i amb els altres ministeris van impedir finalment emprendre-les: Sanitat s'ha mostrat contrari a liberalitzar les farmàcies i Justícia no comparteix tampoc el projecte liberalitzador de l'advocacia que abandera Economia. 

Fonts del Consell General de l'Advocacia van explicar que a Espanya hi ha ara 189.000 advocats col·legiats: 131.000 estan en exercici i els 58.000 restants són no exercents (advocats d'empreses, etcètera), però vinculats igualment als col·legis perquè vetllen pel compliment del codi deontològic. A més del rebuig a limitar la col·legiació, els col·legis rebutgen igualment el projecte del Govern perquè elimina la prova d'accés a l'advocacia, acabada d'implantar després d'anys de reivindicació del col·lectiu. 

L'esborrany del Govern suprimeix també el sistema actual que fixa tants col·legis d'advocats com partits judicials, per crear un col·legi per comunitat autònoma o, com a mesura excepcional, per província. Això reduiria els 83 col·legis d'advocats que hi ha actualment a Espanya a un mínim de 17 (a Catalunya els catorze col·legis d'advocats quedarien reduïts a un o a quatre). Aquesta reducció desmantella en part el mateix consell general de l'advocacia que ara els engloba i coordina a escala estatal a Madrid. 

La proposta d'Economia només manté la col·legiació obligatòria per a metges, farmacèutics, dentistes, veterinaris, infermers, fisioterapeutes; podòlegs, òptics-optometristes; advocats, procuradors, graduats socials, notaris, registradors, arquitectes, arquitectes tècnics i deixa en un únic col·legi tots els enginyers i enginyers tècnics. La reforma obre també l'exercici d'un col·legiat a tot l'Estat i els dóna plena llibertat per donar-se publicitat.

Via: www.lavanguardia.com // Rosa Salvador