setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
'Robar' treballadors d'una altra empresa amb engany és competència deslleial
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
divendres, 26 d'abril de 2013 11:43
Un jutge condemna pels actes d'una empresa que per entrar a Mallorca contractar al gerent d'una firma ja establerta a l'illa. El directiu es va dur a més del 80% de la plantilla sota el pretext fals que l'entitat veterana tenia un futur incert.

Contractar treballadors sota engany i per tal d'expulsar la competència del mercat és deslleial. Així ho considera un Jutjat del Mercantil de Palma en el cas d'una empresa que anava a entrar a Mallorca i que va contractar al 80% dels treballadors d'una altra que estava establerta a l'illa des de fa temps-i controlava el 60% del mercat-, a més de la seva gerent, que es va donar de baixa voluntària. La companyia que va perdre la majoria de la seva plantilla demandar l'altra firma per competència deslleial. Així mateix, demanava, entre altres qüestions, que es declarés nul el contracte del seu antic gerent i un rescabalament per danys i perjudicis al voltant d'un milió euros, demandes que li han estat concedides.

El Jutjat del Mercantil de Palma recorda en la sentència que, "partint del principi constitucional de llibertat d'empreses i de llibertat de competència, la Llei de Competència Deslleial (LCD) té per objecte fixar uns mecanismes precisos que impedeixin que aquests principis puguin veure falsejats per pràctiques deslleials, susceptibles de pertorbar l'eficient funcionament del sistema competitiu d'economia de mercat ".

LCD formula tipificacions restrictives per defensar el mercat. Hi ha competència deslleial si es donen dues condicions: que l'acte es realitzi en el mercat i que es faci amb finalitats concurrencials sense que sigui necessària la intenció de perjudicar.

El cas que ens ocupa està contingut en l'article 14 de la LCD, que sanciona la captació de treballadors i clientela. No obstant això, la lliure competència potencia la pugna per clientela i per producció i no basa el que és il · lícit en criteris de correcció professional, sinó d'eficiència econòmica-de fet, es tolera la destrucció de relacions contractuals alienes si es justifica per la major eficiència de les pròpies-.

La deslleialtat no es caracteritza per l'existència d'una simple oferta de contracte, pel mer contacte amb els treballadors o clients del competidor o per la captació d'uns o altres. Cal que l'oferta es dirigeixi a provocar l'incompliment de les obligacions contractuals bàsiques i que hi hagi inducció-instigació o motivació suficient-per acabar la relació contractual seguida d'engany que contradigui l'exigència de competència basada en l'eficiència de prestacions pròpies i el ànim sigui espoliar o obstaculitzar l'activitat de l'altra empresa.

La companyia demandant va al · legar que s'havia induït als treballadors a resolguessin les seves contractes mitjançant engany i amb la finalitat d'expulsar del mercat. La sentència insisteix que l'oferiment de millors condicions de treball no implica per si sol competència deslleial, sinó que, en aquest cas, se li va unir la finalitat concreta abans descrita.

El relat dels fets és el següent: el gerent de la demandant es va donar de baixa voluntària, va signar un contracte amb la demandada i va anar reclutant, "un per un", a més del 80% de la plantilla, que es va emportar de la companyia competidora mitjançant l'argument del futur incert que tindrien en la demandada, per compte de les futures fusions o adquisicions que patiria, ja que assegurava que anava a ser absorbida per un altre grup. I va sembrar més dubtes sobre la situació de la companyia veterana, ja que va comentar als treballadors que l'empresa reclamava determinades inversions necessàries per al desenvolupament del negoci-compra o lloguer d'una nau, necessitat d'inversions en infraestructures bàsiques-que posaven en perill el futur de la companyia.

Res d'això ha passat. A més, els treballadors seleccionats no eren "qualsevol", sinó el delegat de l'empresa, tècnics significatius i caps de magatzem, personal estrictament necessari per al negoci, tant per qualificació com pel tipus d'activitat que desenvolupaven.

Quant a la petició de rescabalament de danys i perjudicis, s'ha estimat perquè la demandada demostra que la seva xifra de negoci s'ha reduït des que va perdre als seus treballadors al voltant d'un milió d'euros.

La llei protegeix l'economia de mercat

La Llei 3/1991 de Competència Deslleial (LCD) ja contempla el canvi radical que ha experimentat la matèria en els últims anys i abandona l'orientació tradicional, que se centrava en la protecció de l'empresari davant les actuacions incorrectes dels seus competidors.

D'aquesta manera, la LCD passa a crear un instrument de control de les conductes dins del mercat per garantir un funcionament eficient del sistema competitiu d'economia de mercat, sobre la base que quan competeixen diversos empresaris ha de triomfar què, per ser més eficient, ofereix millors prestacions. Per garantir la competència i els interessos d'empresaris i consumidors, la LCD formula tipificacions restrictives.

 

Via: www.expansion.com // Mercedes Serraller