setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
Liberalització dels serveis professionals
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
divendres, 26 d'abril de 2013 11:50
Entre els consells generals dels col · legis professionals corre com la pólvora, des de fa uns dies, un esborrany d'avantprojecte de Llei de Serveis Professionals que, si bé el Ministeri d'Economia ho considera un paper de treball i no un document definitiu, sí que coincideix i desenvolupa les línies generals establertes en una presentació que es va filtrar de forma similar. Els col · legis, que han mantingut la reserva d'activitat i la col · legiació obligatòria fins a l'actualitat, veuen amb preocupació la liberalització d'activitats que planteja la futura norma, que únicament reconeix que cal col · legiar en el cas de les professions sanitàries, jurídiques i enginyeries. Estableix l'esborrany que, l'accés i exercici de les activitats professionals i professions serà lliure, sense més restriccions ni condicions que les de la mateixa Llei

Llibertat d'exercici amb exigència de titulació

Serà obligatori estar col · legiat per exercir les activitats professionals o professions tan sols per a metges, farmacèutics, dentistes, veterinaris, infermers, fisioterapeutes, òptics-optometristes, advocats, procuradors, graduats socials, notaris, registradors de la propietat i mercantils, enginyers, enginyers tècnics , arquitectes i arquitectes tècnics. No serà obligatòria la col · legiació de la resta de les professions, activitats o funcions diferents, sense perjudici de les exigències de titulació i de les obligacions d'inscripció dels professionals titulats en el Registre Nacional de Titulats Universitaris oficials que puguin recaure sobre elles. 

Només es pot exigir col · legiació obligatòria per a l'accés a una professió titulada quan, per motius d'interès general i per a la millor ordenació de la professió, es consideri més proporcionat que el control del seu correcte exercici es dugui a terme per un Col · legi Professional, en lloc de mitjançant el control directe per l'Administració o per altres mitjans.

Excepte en els casos en què una norma amb rang legal estableixi una restricció d'accés, s'entendrà que els professionals podran realitzar totes les funcions o activitats que, d'acord amb la seva titulació o competència específica, adquirida mitjançant formació o experiència puguin desenvolupar, assumint, en tot, cas la responsabilitat corresponent del resultat de la seva actuació professional.


L'accés a una activitat professional o una professió habilitarà, en igualtat de condicions, per a la seva exercit en tot el territori espanyol, sense que pugui exigir el compliment de requisits d'accés basats en qualificació addicionals als del territori on s'hagués accedit a l'activitat professional o professió. Tot això, sense perjudici del que preveu a aquests efectes en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.


S'estableix en l'esborrany que s'entendrà per restricció a l'accés basada en la qualificació qualsevol prohibició, obligació, exigència o límit relatius a la titulació, nivell acadèmic o educatiu, formació, capacitació o experiència de la persona, que impliqui la reserva de funcions al posseïdor de la qualificació. Aquestes restriccions d'accés han d'estar previstes en una norma amb rang de llei o ser exigides per una de dret comunitari.


S'entendrà que una professió serà titulada quan per al seu accés s'exigeixi per llei estatal la possessió d'un títol universitari o de formació professional superior que acrediti la possessió d'una formació determinada.


Es considerarà, a efectes legals, professió col · legiada aquella professió titulada per l'accés s'exigeixi per llei estatal la col · legiació obligatòria. En els plecs de prescripcions tècniques dels contractes del Sector Públic només es podran establir referències a titulacions universitàries concretes quan es tracti de l'exercici de professions titulades. Sempre que hi hagi una reserva d'activitat compartida per diverses titulacions acadèmiques, no podrà fer referència únicament a una d'elles.
Noves relacions col · legials Després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, els qui exerceixin activitats professionals o professions no subjectes a l'obligació de col · legiació, d'acord amb el que s'hi preveu, tindran dret a obtenir la baixa immediata del col · legi professional en què estiguin inscrits si així ho sol · liciten. Aquest procés es durà a terme preferentment de forma telemàtica.


Els col · legis de pertinença voluntària podran sancionar els seus membres amb l'expulsió, però això no comportarà la inhabilitació per exercir la professió. Els estatuts de les organitzacions col · legials de pertinença voluntària d'establir els criteris d'incorporació, que hauran de ser comuns a tot el territori nacional. Aquests criteris garantiran que només tindran dret a col · legiar qui tinguin les competències o capacitats per a desenvolupar l'activitat o professió a la qual es refereix el col · legi. Aquests col · legis han de vetllar perquè aquestes competències es mantinguin durant la vida professional, mitjançant formació contínua. També serà possible les fusions col · legials de diferents activitats professionals o professions, previ acord dels seus consells generals.


Les corporacions i organitzacions col · legials existents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei han d'adaptar la seva estructura i funcionament al que s'hi preveu el termini de dotze mesos llevat, quant a la seva organització territorial, per al que disposaran d'un termini de dos anys des de la seva entrada en vigor.
Els poders públics han de vetllar perquè, en l'àmbit dels serveis professionals, es proveeixi una especial protecció als consumidors i usuaris, en atenció a la incidència que puguin tenir aquests serveis en els seus drets i, en particular, per que es compleixin les obligacions dels prestadors de serveis professionals recollides en aquesta Llei.


En cas d'incompliment pels professionals de les obligacions recollides en aquesta llei, i quan els destinataris dels seus serveis siguin consumidors i usuaris, s'aplicarà el règim d'infraccions i sancions previst en el títol IV del llibre I de la Llei general per a la dels Consumidors i Usuaris (Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre).
Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de fomentar l'adhesió dels professionals al Sistema Arbitral de Consum, com a via per resoldre els conflictes que sorgeixin entre els consumidors i usuaris i els professionals en relació als drets legals o contractualment reconeguts a aquells .
Per a l'exercici d'aquelles activitats o professions que d'acord amb la legislació sectorial aplicable així es prevegi, el professional haurà de subscriure una assegurança o garantia equivalent que cobreixi els riscos de responsabilitat civil en què el professional pugui incórrer com a conseqüència del seu exercici professional. Les comunicacions comercials seran lliures en totes les activitats professionals i professions sense més restriccions que les establertes en les lleis i, en particular, en la legislació sobre publicitat i competència deslleial.

 

Normes específiques per a arquitectura i enginyeries

 

Un any després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les atribucions professionals que les normes vigents reservin en l'àmbit de l'enginyeria al professional habilitat o al facultatiu o tècnic competent, podran ser exercides, indistintament i amb independència de la seva especialitat, pels que posseeixin un títol de màster que donin accés a qualsevol professió d'enginyer. El mateix passarà amb els títols de grau que doni accés a qualsevol professió d'enginyer tècnic.


La Llei es refereix a un títol universitari que doni accés a qualsevol de les professions d'enginyer, així com aquells que tinguin el títol d'enginyer aeronàutic, enginyer agrònom, enginyer de camins, canals i ports, enginyer de mines, enginyer de forests, enginyer naval i oceànic, enginyer industrial, enginyer de telecomunicació o enginyer químic.


Tanmateix, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, només els títols universitaris de grau o de màster que donin accés a qualsevol professió d'enginyer o enginyer tècnic podran incloure, en la seva denominació, la paraula enginyer, a excepció dels títols d'enginyer informàtic i enginyer tècnic informàtic, que podran mantenir aquesta denominació.


La Llei pot establir l'exigència de titulació universitària específica o uns coneixements concrets per a la realització d'aquelles activitats, projectes o treballs en l'àmbit de l'enginyeria que, per la seva complexitat, especialitat i especial incidència sobre la seguretat física de les persones, hagin de mantenir reservades per a professionals competents en la matèria.

Oficines de farmàcia i farmacèutics

 

La propietat i titularitat de les oficines de farmàcia podrà correspondre a qualsevol persona física o jurídica sempre que quedi garantida la presència i actuació professional d'un farmacèutic en els termes establerts. En els casos de clausura o en què s'hagi de procedir al tancament obligatori de les oficines de farmàcia, per sanció d'inhabilitació professional o penal, temporal o definitiva, de qualsevol índole que recaigui sobre el farmacèutic director d'una oficina, s'ha de garantir la continuïtat del servei de la mateixa mitjançant la designació immediata d'un altre farmacèutic responsable.


La presència i actuació professional d'un farmacèutic serà condició i requisit inexcusable per a la dispensació al públic de medicaments. La col · laboració d'ajudants o auxiliars no excusa l'actuació de farmacèutic en l'oficina de farmàcia, mentre romangui oberta al públic, ni exclou la seva responsabilitat professional.
Les comunitats autònomes poden regular el nombre mínim de farmacèutics adjunts que, a més del director, han de prestar els seus serveis a les oficines de farmàcia, a fi de garantir l'adequada assistència professional als usuaris. A més, aquesta regulació ha de tenir en compte, entre altres factors, el volum i el tipus d'activitat de les oficines de farmàcia de què es tracti i el règim d'horari dels serveis realitzats per ella.

Advocats i procuradors

 

Se suprimeix l'Examen d'Estat com a requisit habilitant per a l'exercici de les professions d'advocat i procurador davant els tribunals (pendent de redacció per part del Ministeri de Justícia). Després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, els qui exerceixin la professió d'advocat, també podran exercir la professió de procurador, sense que sigui necessària la prèvia obtenció del títol professional de procurador dels tribunals. Per a això, n'hi haurà prou amb la prèvia incorporació en un Col · legi de Procuradors. És incompatible l'exercici simultani, per la mateixa persona, de les professions d'advocat i procurador dels tribunals.


Finalment, el Col · legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local i el seu Consell General i el Col · legi Nacional de Secretaris Judicials deixaran d'utilitzar la denominació col · legial per passar a denominar-se Associació. Per contra, l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya i l'Institut d'Actuaris de Espanya es regiran per la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col · legis Professionals a partir de l'entrada en vigor de la Llei

Via: www.eleconomista.com // Xavier Gil Pecharromán