setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
Cop a les xarxes d'empreses per evitar pagar al creditor
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dimecres, 8 de maig de 2013 11:18
Hi ha abús per part de l'empresari quan aquest confeccioni un entramat d'empreses per evitar el pagament de deutes socials, segons fixa el Tribunal Suprem en una recent sentència. La decisió estén així a aquests casos l'aplicació de la doctrina de l'aixecament del vel-que tracta d'evitar l'ús fraudulent de les figures societàries-, tot i que aquesta "té caràcter excepcional". La coincidència temporal entre el deute i l'operació societària o la quantia elevada del deute són suficients per estudiar un possible frau o abús.

Es tracta d'una fallada de 3 de gener de 2013, del qual és ponent el magistrat Sancho Gargallo. En concret, la recurrent va fer entrega de gairebé 5 milions d'euros com a avançament de pagament a la demandada, suma corresponent a una part un preu convingut, sense que finalment el contracte es perfeccionés. Per això, la recurrent va sol · licitar la devolució del que s'havia anticipat.

Després d'això, la deutora es va escindir parcialment, generant una nova societat beneficiària ala que no es va designar ni repartir el crèdit.

A més, la matriu va canviar la seva denominació i va constituir una nova societat. Finalment, la matriu va ser declarada en fallida, i les dues restants es van reagrupar en un. Tant la sentència d'instància com la d'apel · lació van desestimar la petició de la creditora (en aplicació de l'article 259 de la Llei de Societats Anònimes, avui article 80 de la Llei sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, sobre responsabilitat solidària per les obligacions incomplides) , atès que era necessari que la societat beneficiària de l'escissió hagués assumit el deute per poder responsabilitzar d'ella. En ambdós casos es va desestimar també aplicar aixecament del vel, en no apreciar "cap conducta fraudulenta que ho justifiqui".

Responsabilitat solidària

El Suprem, al contrari, considera que el fet que el traspàs del deute de la matriu a la nova societat no s'inclogués en el projecte d'escissió "no significa necessàriament que quedés fora de l'efecte de la successió universal, i més quan el deute no estava tampoc comptabilitzada en la societat escindida ". Així, la sentència corregeix el criteri dels anteriors i considera que el deute sí que va ser transmesa a la societat beneficiària, pel que és responsable solidària.

A més, estima el recurs quant a l'aplicació de l'aixecament del vel. El recurs deixa clar que es va crear "un entramat de societats a les que s'ha anat canviant de nom, de manera que a qualsevol tercer indueix a confusió sobre la identitat d'unes i altres". A més, totes tenen el mateix objecte social i domicili. Per això, i tenint en compte la quantia del deute, el Suprem considera que l'entramat respon a la finalitat d'eludir el pagament del deute. És més, estén la responsabilitat solidària no només a la primera escindida, sinó a la resta.

La quantia del deute, motiu de sospita

La decisió determina que la importància del crèdit reclamat i la successió en el temps de la reclamació del crèdit i el començament de les operacions societàries "condueixen a pensar que la seva finalitat era distreure la unitat econòmica de la qual havia sorgit el crèdit de la societat originàriament deutora ". La idea era, per tant, que els actius presents i futurs no responguessin del deute, alhora que es va provocar la fallida de la deutora originària.

 

Via: www.eleconomista.es // Lucía Sicre