setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
Els procuradors salven el seu futur amb noves competències
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dimecres, 8 de maig de 2013 11:21
El Ministeri de Justícia ha assignat funcions en matèria de notificacions i execució de sentències a un col · lectiu que surt reforçat en la seva lluita per sobreviure en un escenari advers jurídic en revisió.

Objectiu aconseguit. Un any després que els procuradors demandessin noves funcions al Ministeri de Justícia, aquestes han estat concedides i plasmades en l'avantprojecte de reforma de la Llei d'enjudiciament civil, que va rebre el vistiplau del Consell de Ministres divendres passat. Amb aquest text, el col · lectiu ha vist reforçades les seves funcions en un moment en el que el seu futur estava en entredit.

La Llei de Serveis Professionals que prepara Economia-que podria posar fi a la incompatibilitat entre advocats i procuradors-, un informe de la Comissió Nacional de la Competència que critica la seva funció o els seus aranzels, i alguna qüestió prejudicial plantejada davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les seves minutes són els principals problemes a què està havent de fer front aquest col · lectiu, encarregat de la representació processal davant els tribunals, que ara rep un recolzament del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

La reforma amplia les seves competències a tots els actes de comunicació ia determinats actes d'execució i cooperació de l'Administració de Justícia, tal com va avançar EXPANSIÓ el passat 8 de gener. Segons el text, serà la part-ciutadà o empresa-qui decideixi al principi del procediment qui vol que s'encarregui d'aquests actes, sempre sota la direcció del secretari judicial.

D'aquesta manera, l'interessat podrà triar si, per exemple, en una execució d'una sentència, prefereix que el gestionin els funcionaris de l'Administració de Justícia, i que no suposaria cap cost extra per al ciutadà, o si l'hi encarrega al seu procurador, pagant per això, però accelerant els tràmits.

En aquest últim cas, el president del Consell General de Procuradors d'Espanya, Juan Carlos Estévez, va explicar ahir que el cost d'aquests tràmits podria estar entre els 20 i els 50 euros, encara que la llei encara no ho concreta i es dóna un termini de un any des de la seva aprovació per regular una revisió d'aranzels.

Davant les crítiques que aquest sobrecost pugui suposar per a qui vulgui una justícia més ràpida, Estévez es va preguntar per què els ciutadans han de pagar amb els seus impostos plets que poden respondre a "capritxos" de particulars o disputes d'empreses. "La Justícia no ha de ser gratuïta sempre, aquesta és una idea molt bonica però que no passa en cap país del món, és una fal · làcia", ha sostingut, excloent d'aquesta consideració assumptes del penal o el social, i als beneficiaris del sistema de justícia gratuïta.

El president dels procuradors insistir en la idea que amb aquesta reforma s'equipara al col · lectiu amb els seus homòlegs a Europa i va aclarir que no és que ells vagin a cobrar per millorar un funcionament deficient de l'Administració de Justícia, sinó que a Espanya funciona malament precisament perquè tots aquests tràmits són competència del jutge, cosa que, segons va dir, no passa en altres països del nostre entorn.

Joan Carles Estévez va recalcar que el principal avantatge d'aquesta reforma serà que el ciutadà o empresa que hagi guanyat un procés judicial pot aconseguir que s'executi en dies el que fins ara suposava una espera de mesos.

Però no només els ciutadans sortiran beneficiats amb aquesta reforma. Estévez va reconèixer que la nova regulació reforça el seu paper dins de l'Administració de Justícia: "És un dia important per a la nostra professió", va afirmar.

No en va, són molts els fronts oberts d'aquests professionals del dret. El més urgent és el relatiu a la Llei de Serveis Professionals que podria suposar un dur cop per als procuradors si finalment s'elimina la seva incompatibilitat amb els advocats, cosa que els podria arribar a fer desaparèixer. Quant a la possible supressió de la col · legiació obligatòria, Estévez va assegurar que "no ens afectarà en cap cas perquè el caràcter de la funció pública és indissoluble entre els procuradors i el seu col · legi".

Per la seva banda, el cos de secretaris judicials, que seran els que dirigeixin totes aquestes noves competències dels procuradors, valora positivament la mesura. Rafael Lara, president del Col · legi Nacional de Secretaris Judicials, ha explicat a EXPANSIÓ que ells seguiran garantint la seguretat jurídica per al ciutadà. "Amb aquestes mesures, els esforços de l'Administració poden dirigir-se a agilitar altres tràmits del procediment", destaca.

Menys pressa pels desnonaments

La reforma impulsada per Justícia s'ha deixat alguna qüestió en el tinter, encara que de forma intencionada. És el cas dels llançaments en casos de desnonaments. Segons va explicar ahir el president dels procuradors, Joan Carles Estévez, en esborranys previs estava previst adjudicar també aquesta tasca als procuradors, però a última hora es va decidir treure aquesta qüestió del text definitiu.

La raó probablement sigui la mala imatge que causaria una acceleració de tràmits en un àmbit especialment sensible en els últims temps i que hagués causat una forta resposta social, ja que, a la pràctica, podria suposar que, per exemple, un banc contractés a un procurador per executar més ràpid un desnonament.

 

Via: www.expansion.com // Almudena Vigil