setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
Lloguers previs a la LAU: el Suprem nega la seva pròrroga obligatòria
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dijous, 9 de maig de 2013 16:31
El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem acaba de fixar doctrina en relació amb la durada dels contractes de lloguer d'habitatges signats entre el 9 de maig de 1985 i l'entrada en vigor de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) de 1994.

En una sentència publicada ahir, amb data de 16 d'abril de 2013, el magistrat Rierol Festes estableix que es renovarà segons el que disposa el contracte (per anys, mesos o dies) un cop transcorreguda la primera pròrroga de tres anys.

El Suprem fixa aquesta doctrina arran del recurs contra una resolució de l'Audiència Provincial de Madrid que va donar la raó al propietari de l'habitatge enfront l'inquilí, que entenia que una vegada transcorregut aquest trienni-establert en la Disposició Transitòria 1 ª de la LAU-el lloguer havia prorrogar obligatòriament per terminis anuals fins a un màxim de tres anys, per aplicació de l'article 10 de la LAU. Criteri aquest últim, plasmat, reconeix el Suprem en la seva sentència, en diverses sentències d'altres audiències provincials.

Segons l'Alt Tribunal, que confirma la sentència de l'Audiència de Madrid, els contractes d'arrendament subscrits durant la vigència del Reial decret llei 2/1985 estan sotmesos a la "tàcita reconducció" de tres anys de la LAU, però després d'aquest temps "és aplicable el que estableixen els articles 1566 i 1581 del Codi Civil". Aquest últim precepte assenyala que, "si no s'ha fixat un termini a l'arrendament, s'entén fet per anys quan s'ha fixat un lloguer anual, per mesos quan és mensual, per dies quan és diari" i que, "en tot cas, cessa l'arrendament, sense necessitat de requeriment especial, en complir el terme ".

 

Via: www.eleconomista.es // Teresa Blanco