setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
El Suprem legalitza les clàusules sòl: només són abusives si falta informació
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
divendres, 10 de maig de 2013 17:33
La Sala Primera del Tribunal Suprem, en ple jurisdiccional, ha revelat el contingut de l'esperada sentència en la qual s'examina la legalitat de les clàusules sòl, fixant que aquestes seran vàlides sempre que es compleixi un doble control de transparència de cara al client durant la negociació.

La sentència, amb data de 19 de març de 2013, suposa el desenllaç final a una demanda presentada per Ausbanc contra les entitats BBVA, Caixes Rurals Unides i NCG, per la qual exercitava una acció col · lectiva de cessació de condicions generals de contractació per l'ús de clàusules sòl. La decisió anul · la les clàusules controvertides precisament per falta de transparència.

Això sí, la Sala és contundent a l'assegurar que el contingut d'aquestes clàusules és perfectament legal. La raó es troba en la Directiva 93/13, que imposa que "l'apreciació del caràcter abusiu no s'ha de referir a clàusules que descriguin l'objecte principal del contracte". Les clàusules sòl, per al Suprem, defineixen el preu que ha de pagar el prestatari i, per tant, defineixen l'objecte principal del contracte, de manera que, "com a regla general, no cap el control del seu equilibri" i no pot examinar la abusivitat. És més, la sentència, de la qual és ponent el magistrat Gimeno Bayón-Cobos, assegura que no cal que hi hagi un equilibri econòmic o equidistància entre el tipus inicial fixat i els límits assenyalats com a sòl i sostre, sent lícites fins i tot les clàusules sòl que no coexisteixen amb un sostre. En definitiva, "correspon a la iniciativa empresarial fixar l'interès al qual presta els diners i dissenyar l'oferta comercial dins dels límits fixats pel legislador".

Control de transparència Això sí, la sentència recorda que això no impedeix sotmetre aquestes clàusules a un doble control de transparència. D'una banda, hi ha un primer filtre que parteix de l'Ordre Ministerial de 5 de maig de 1994, que regula el procés de constitució d'hipoteques en garantia de préstecs hipotecaris. En ella s'imposa l'obligació de lliurar un fulletó informatiu al consumidor, una oferta vinculant amb les condicions financeres, i el possible examen de l'escriptura pública, entre altres coses.

Tot això, segons el Suprem, "garanteix raonablement l'observança dels requisits exigits per la Llei sobre condicions generals de la contractació (LCGC)", pel que si es compleixen aquests cauteles, se supera aquest primer filtre de transparència. Pel que fa al segon filtre, les clàusules sòl no seran transparents quan falti informació prou clara anunciant que es tracta d'un element definitori de l'objecte principal del contracte, quan s'insereixin de manera conjunta amb les clàusules sostre i com a aparent contraprestació d'elles, o quan no hi hagi simulacions d'escenaris diversos relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus d'interès en el moment de contractar. També es considera que cal transparència quan no hi hagi informació prèvia clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres modalitats de préstec de la mateixa entitat-en cas d'existir-o advertiment de que en concret perfil de client no se li ofereixen aquestes.

Així, per exemple, en el cas de les de BBVA, "se situen entre una aclaparadora quantitat de dades entre els que queden emmascarades i que dilueixen l'atenció del consumidor". Per tant, les clàusules superen el primer filtre, però no el segon, és a dir, el de la claredat exigible a les clàusules-generals o particulars-subscrites pels consumidors.

Així, en resum, "les clàusules sòl són lícites sempre que la seva transparència permeti al consumidor identificar com a definidora de l'objecte principal del contracte i conèixer el reial repartiment de riscos de la variabilitat dels tipus".

 

Via: www.eleconomista.es // Lucía Sicre