setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
La costa té fora de la llei 4.700 construccions
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dilluns, 13 de maig de 2013 17:20

A la costa catalana hi ha 4.700 construccions il·legals que tindran ara una nova oportunitat de regularització amb la nova llei de costes aprovada abans-d’ahir. En el quart de segle en què ha estat vigent la llei socialista de costes (1988), a Catalunya només s’ha regularitzat la situació de 430 propietaris que estaven fora de la llei, però queden pendents aquells milers d’expedients. La cap de demarcació de costes de Barcelona, Maria R. Toledà, explica que hi ha casos en què això no ha estat possible per problemes burocràtics –els propietaris no van poder demostrar que ho eren des d’abans de l’any 1988, segons l’agència Efe.

La llei de fa un quart de segle deixava fora d’ordenament 5.129 construccions –habitatges, embarcadors, terrasses i piscines turístiques, guinguetes de platja– que ocupaven la franja que es va declarar de domini públic maritimoterrestre.

Concessió a 75 anys

S’obria la porta a l’obtenció d’una concessió pública per un període de 30 anys per donar marge de reacció als propietaris. Fins avui, només 430 construccions han obtingut aquella concessió, que en 206 casos expirava el 2018, any en què s’haurien hagut d’enderrocar.

Aquestes es podran renovar ara per un període de 75 anys amb la nova llei.

Pel que fa a les 4.700 restants –2.000 són habitatges– s’hauran de revisar cas per cas i ara tindran una nova oportunitat de legalització, segons el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo, que deixa clar, però, que s’hauran de tirar a terra si així ho determinen els tribunals al final dels tràmits judicials en curs.

Ablanedo defensa que la nova llei continua impedint construir allà on ja ho prohibia l’anterior. A més de donar una nova oportunitat a aquelles construccions il·legals, la nova llei també regularitza directament dotze urbanitzacions costaneres que van quedar en ple domini públic – a Catalunya, Castell i Platja d’Aro i Empuriabrava–. En darrer terme, en nucli urbà es redueix de 100 a 20 metres la franja de protecció del domini públic on també estava prohibit construir, una decisió que allibera 20.000 habitatges de les restriccions de la protecció.

Via: www.elpuntavui.cat // Xavier Miró