setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
Justícia europea contra els desnonaments
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
divendres, 15 de març de 2013 11:11
La justícia europea va clamar ahir contra la indefensió en què es troben els ciutadans espanyols i va declarar il · legal, "contrària al dret de la Unió", la llei hipotecària en vigor des de 1946 per deixar sense protecció real als consumidors davant possibles clàusules abusives fixades pels bancs.
 
 
La sentència del Tribunal de Justícia de la UE arriba tard per als milers de ciutadans que han perdut el seu habitatge sense poder presentar cap recurs efectiu contra l'execució de la seva hipoteca i sense que un jutge pogués paralitzar tan sols de manera cautelar com la legislació espanyola havia de garantir . Però els milions de ciutadans que tenen subscrita una hipoteca a Espanya es beneficiaran dels seus efectes.

El dictamen, que l'Estat espanyol va tractar d'evitar, marca un camí clar a la reforma de la llei hipotecària. El Govern va garantir ahir que modificarà "tots els aspectes declarats contraris a la legislació europea".

El principal problema és que la llei espanyola impedeix al jutge que tramita una execució hipotecària poder suspendre, almenys cautelarment, l'execució de la hipoteca. Ni tan sols mentre s'examina si alguna clàusula del contracte és abusiva per al consumidor. A Espanya, això només pot dilucidar en un procés judicial a part, sense que el desenllaç d'aquest expedient interfereixi amb l'assumpte de fons-la possibilitat de perdre l'habitatge-.

Això "menyscaba l'efectivitat de la protecció que pretén garantir la directiva", afirma la UE. "N'hi ha prou que els professionals (el banc) iniciïn un procediment d'execució hipotecària per privar els consumidors" de la deguda protecció, constata la sentència emesa en resposta als dubtes d'un jutjat de Barcelona sobre com interpretar la directiva europea davant execucions hipotecàries .

La llei espanyola, van respondre ahir els jutges, "fa impossible o excessivament difícil" garantir els drets dels particulars. "Només pot garantir al consumidor una protecció a posteriori, merament indemnitzatòria, sense que la persona expulsada pugui recuperar la propietat del seu habitatge". És a dir, que de poc serveix que un cop que el consumidor ha estat desnonat i el banc s'ha adjudicat casa un altre jutge declari que havia clàusules abusives en la seva hipoteca. La indemnització per danys i perjudicis no és suficient per compensar.

El cas va arribar als tribunals europeus arran de la denúncia presentada en un jutjat de Barcelona per un immigrant marroquí, Mohammed Aziz. El juny del 2008, després de diversos impagaments de la hipoteca subscrita amb Catalunya Caixa, l'entitat va començar un procés d'execució contra ell. El gener del 2011 va ser expulsat del seu habitatge familiar.

Dies abans de ser desnonat, va tractar de paralitzar l'execució amb una demanda demanant l'anul · lació d'algunes clàusules del seu contracte. No va funcionar però el jutjat del mercantil 3 de Barcelona va decidir preguntar al Tribunal de la UE sobre la conformitat del dret espanyol amb la directiva sobre les clàusules abusives i la seva definició.

Els representants legals de l'Estat, juntament amb Catalunya Caixa, van tractar de frenar el pronunciament europeu i durant la vista oral del judici van defensar que "no és útil", "ni necessari ni pertinent" conèixer l'opinió dels jutges europeus per resoldre el litigi de Aziz. El Tribunal, per contra, ha considerat que la demanda si estava fundada. Així ho va defensar també la Comissió Europea, encara que mai fins llavors havia apreciat indicis d'il · legalitat de la llei espanyola. Les conclusions de l'advocada general sobre el cas, emeses al novembre, ja auguraven un bon cop a Espanya per no protegir de manera eficaç als hipotecats.

El Tribunal ha donat algunes orientacions perquè els jutges nacionals determinin, cas per cas, si les clàusules d'un contracte hipotecari són o no abusives. Els seus consells podrien derivar en una interpretació més favorable als consumidors. Són proporcionals uns interessos de demora del 18,75%, com tenia el senyor Aziz, es planteja? El Tribunal europea suggereix al jutge que s'asseguri "que no van més enllà del necessari" i els compari amb el tipus d'interès legal.

Quant a si no pagar una lletra és motiu suficient per iniciar un embargament hipotecari, els jutges creuen que la gravetat de la falta s'ha de mesurar tenint en compte la durada de la hipoteca i la quantia total, en el cas d'Aziz, l'execució va arrencar quan havia 3.153 euros en quotes, dins de contracte a 33 anys vista de 138.000 euros. Si és quilibrado o no el determinarà el jutge nacional. Respecte a si és un abús que el banc fixe unilateralment la quantia del deute final, la UE planteja que es vigili si això no deixa indefens al consumidor.
Via: www.lavanguardia.es