setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
L'Audiència Nacional anul·la el control de legalitat notarial
Escrit per Bufet Jordi Domingo   
dimecres, 20 de març de 2013 10:21
L'Audiència Nacional ha anul·lat, en una recent sentència, l'article de l'Ordre Ministerial d'Economia de 2011 que atorgava el control de legalitat als notaris per denegar l'autorització de préstecs hipotecaris quan aquests incompleixin el que preveu la legalitat vigent. Aquesta funció torna als registres de la propietat.
La decisió també anul · la el precepte que estableix que la resolució per la qual el notari denegui l'autorització del préstec o la inscripció d'alguna de les clàusules del contracte s'ha d'efectuar mitjançant escrit motivat, ordenat en fets i fonaments de derecho.Dicha decisió era recurrible davant la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN).

La sentència, que té data de 5 de març de 2013, és fruit d'un recurs del Col · legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d'Espanya, que sol · licitava la nul · litat dels apartats 3 i 4 de l'article 30 de l'Ordre del Ministeri d'Economia EHA/2899/2011, de 28 d'octubre.

Qüestió de competència

El ponent, el magistrat Díaz Fraile, declara que els preceptes recorreguts són nuls de ple dret per vulnerar el principi de reserva de llei i el de jerarquia normativa, en modificar una Ordre normes de rang superior. Així mateix, la sentència considera que l'òrgan competent per regular aquestes matèries no és el Ministeri d'Hisenda, sinó el de Justícia.
 

El Tribunal rebutja la causa d'inadmissibilitat plantejada pel Consell General del Notariat, en considerar que el recurs del Col · legi de Registradors es limita a la defensa de la legalitat, ja que no pot considerar com un "simple tercer que defensa interessos aliens".

Els registradors, per la seva banda, van al · legar que, en la mesura que es tracta d'tipificarlos supòsits en què els ciutadans puguin veure privats d'un atorgament que la legislació civil imposa com obligatòria per a la consecució dels seus interessos i de regular el recurs que pot exercitar contra aquesta decisió, és evident que cal una norma amb rang de llei.

Així plantejada la impugnació, la sentència posa de manifest que la incidència que té el precepte respecte a la funció registral "justifica suficientment la legitimació" dels registradors. No obstant això, el ponent assenyala que "aquesta anul · lació no suposa un judici negatiu sobre la viabilitat jurídica de l'establiment d'un control de legalitat a càrrec dels notaris, i menys encara, un judici sobre la seva oportunitat". Es tracta només que el seu establiment ha de respondre a la voluntat del legislador, plasmada en la corresponent norma d'adequat rang legal.

Una norma que ve de l'òrgan equivocat

La sentència de l'Audiència Nacional determina que notaris i registradors depenen orgànicament del Ministeri de Justícia i, segons el Reglament del Notariat, la fe pública és competència d'aquest ministeri, per la qual cosa, d'acord amb l'article 25.f) de la Llei 50/1997, en afectar diversos departaments ministerials, era necessari que la mateixa emanés del Ministeri de la Presidència a proposta dels departaments interessats, de manera que l'Ordre és nul · la de ple dret.
Via: www.eleconomista.com // Xavier Gil Pecharromán