setGenerator(''); ?>
Rbla. Catalunya 36, ppal.
08007 Barcelona

Tel. (34) 934 882 788
Fax. (34) 934 880 740
L’Estat elevarà d’un a tres els impagaments per desnonar
Written by Bufet Jordi Domingo   
Monday, 18 March 2013 10:16
There are no translations available.

“Els governs han de donar resposta,i si cal enfortir [les lleis] no passa res, és la nostra obligació i és la normalitat democràtica”. La vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va optar ahir per minimitzar el sever correctiu que suposa per a la Moncloa la sentencia  del Tribunal de Justícia de la UE, però alhora es va mostrar disposada a reaccionar amb rapidesa davant aquesta advertència.

La sentència, difosa dijous, considera abusiva la llei espanyola sobre els desnonaments perquè és contrària a la legislació europea de protecció als consumidors. La norma impedeix al jutge aturar un desnonament preventivament, cosa que, segons el tribunal europeu, deixa totalment indefens el desnonat. Si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l’única possibilitat que té és indemnitzar-la.

La resposta de la Moncloa va ser fulminant: “Acatarem i complirem la sentència i reforçarem la capacitat per detectar clàusules abusives i evitar que s’introdueixin en les hipoteques”, va afirmar Sáenz de Santamaría en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Això es traduirà en dues mesures concretes que entraran en vigor tan aviat com sigui possible.

D’una banda, perquè un banc pugui fer un desnonament d’un habitatge caldrà que s’hagin produït tres impagaments de la quota de la hipoteca,i no un, com estableix la legislació actual. I de l’altra, es limitaran els interessos de demora que pot fer pagar un banc a tres vegades el tipus d’interès legal dels diners, que actualment és el 4%. En el cas de les persones que es consideri que estan, a partir d’uns determinats paràmetres, en un llindar d’exclusió social, els interessos de demora només podran superar l’ interès pactat en el préstec en un 2%, segons les esmenes presentades pel PP al projecte de llei que s’està tramitant actualment al Congrés de Diputats.

Addicionalment, el govern del PP vol reforçar “la capacitat per detectar clàusules abusives i evitar que siguin incloses en les escriptures d’hipoteques o que, un cop declarades abusives per un tribunal, els seus efectes siguin coneguts per tothom”, segons va explicar la vicepresidenta. En concret, es vol reformar la llei d’enjudiciament civil per poder establir mecanismes de detecció de les clàusules abusives.

D’aquesta manera, la reforma tindrà efectes retroactius un cop entri en vigor, perquè els contractes que incloguin clàusules que ja no seran legals passaran a ser “nuls” en aquells aspectes concrets. La sentència del tribunal de Luxemburg també ha forçat l’executiu de Mariano Rajoy a alterar els seus plans. Ha constituït un grup de treball integrat pels ministeris de Justícia i Economia per estudiar les reformes necessàries per traslladar-la a la llei espanyola, i ha ampliat fins dijous el termini perquè els grups parlamentaris presentin esmenes a la norma que es tramita sobre els deutors hipotecaris.

En paral·lel, continua el seu camí dins del Congrés la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor de la dació en pagament presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Rebuig a la dació en pagament Sáenz de Santamaría va comentar que encara no s’ha decidit si els canvis anunciats ahir s’aprovaran per decret o s’incorporaran a la llei que s’està tramitant.

El que sí que va voler deixar ben clar és que manté el seu rebuig frontal a generalitzar la dació en pagament, perquè, va dir, “no evita un problema crucial, el del desnonament, perquè vol dir que deixes les claus de l’habitatge” i “encareix el tipus d’interès que es paga i redueix els diners prestats”. La dació en pagament és l’exemple perfecte dels equilibris que està fent l’executiu del PP des de fa un any per mirar de resoldre el drama dels desnonaments sense que sigui percebut com un atac ala seguretat jurídica ni augmenti la morositat. De fet, aquest serà el quart cop que

Mariano Rajoy, pressionat pel clam del carrer, rectifica les mesures que ha anat aprovant per intentar reduir els impagaments. L’últim detonant ha estat la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, feta pública dijous. Ahir el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va afirmar a Barcelona que és una “decisió que afavoreix els ciutadans” perquè la llei espanyola era “un pèl dura”.

Via: www.ara.cat // Joan Faus